BIOGRAFIA 

Marcel Casellas i Navinés (Esplugues de Llobregat, 1954) és contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional. Des de 1978, ha participat en una norantena de compactes que inclouen estils musicals molt eclèctics: cançó, folk, cobla, jazz, música electrònica, pop-rock, sardana… Exerceix de professor d’“Improvisació i Acompanyament de la Música Tradicional” “ i “Conjunt d’arrel-fusió” a l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC). Formà part de l’equip que creà l’Aula de Música Tradicional i Popular (1992), de la qual en fou director fins al 2003.

La trajectòria musical de Casellas és llarga i prolífica. Ha participat una quarantena de projectes musicals, ja sigui com a intèrpret, compositor o productor. És un dels impulsors (juntament amb Jaume Arnella, Jordi Fàbregas i d’altres) de la recuperació de la música tradicional catalana després del franquisme. Com a intèrpret, ha participat en treballs d’alguns tòtems de la Nova Cançó: Marina Rosell, Joan Isaac, Miquel Pujadó, Guillermina Motta… Ha participat en projectes col·lectius, com ara l’Orquestrina Galana (1982-86), el Quintet Fibonnaci (1990-91) o Mesclat (2002-07). Ha estat productor de diverses formacions i cantautors, com Germà Negre, De Calaix, Anton Aband o Miquel Pujadó, i ha treballat a bastament per a grups de danses, esbarts i produccions al voltant de la dansa i la música.

La trajectòria musical de Casellas, però, es basa principalment en la creació i lideratge de formacions reconegudes, com ara Transardània (1992), La Principal del Metro (1993-99), Casellas Sextet Folk (1996-99), La Principal de la Nit (2014-12), Cobla Catalana dels Sons Essencials (2011-actualitat).

També ha fet alguna incursió en el món de la música cambrística o simfònica (música per a piano, quartets de corda, banda, orquestra…). En aquests gèneres, s’hi entreveuen trets formals o melòdics de la música tradicional catalana i mediterrània, i sovint la tenora, el tible o la barítona hi tenen un paper destacat. Ha compost una vintena de sardanes i diverses obres per a cobla.

Concepció musical. Els gèneres esporògens

La rumba, el ball pla, la jota i el contrapàs, així com tots els aires i gèneres emparentats o que se’n deriven (rebatuts, sardanes curtes, llargues, mitjanes, trans-, -noves…, fandangos i havaneres), són segons Casellas “el pal de paller del repertori que fa bellugar la nostra terra”. Els seus principals projectes musicals consisteixen a agafar sons i ritmes moderns i revestir-los d’una estructura musical arquetípica catalana. Casellas defensa que la tradició no s’ha de modernitzar ràpida i artificialment, ja que “ella té el seu propi ritme, gràcies a déu força pausat”, sinó que són els sons moderns qui haurien de recollir el llegat històric del propi país. Els grups musicals que practiquen estils contemporanis –jazz, ska, pop, reggae, hip hop, electrònics…—haurien de tenir un cert grau de presa de terra.

En els darrers anys de carrera musical, els projectes de Casellas han explorat els anomenats “gèneres esporògens”, definits com aquells que “conviden l’oient a moure’s a la catalana”. En el llibre-disc “La merceria” (2002) afirma: “No puc concebre la música sense el ball. Això és una perogrullada si parlem de música destinada a ballar, sigui un ball de nans, de gegants, de gitanes…, d’envelat o bé un ballet… però en l’actualitat es compon molta música creada amb altres finalitats. La majoria de músiques que he compost han nascut amb la finalitat de ser ballades”. En la mateixa publicació, afirma que “la sardana, la jota, el ball pla, els rebatuts i el contrapàs són els gèneres de ball que més m’atrauen”. A través de La nostra estimada sardana, un recull de quinze sardanes, Casellas repassa la seva trajectòria i evolució musical.

caCatalan
caCatalan