Recorregut musical

Marcel Casellas i Navinés és un músic, compositor i pedagog de la música tradicional. Intèrpret de contrabaix i tuba. Ha tocat en múltiples formacions de música tradicional i especialment de música d'arrel com: Orquestrina Galana (anys 80), Quintet Fibonacci (90)[1] i ha acompanyat amb el contrabaix (i, sovint com a arranjador) diversos cantautors(es) catalans com: Joan Isaac, Marina Rossell, Miquel Pujadó, Rhamon Roma, Rosa Zaragoza, Francesc Ribera "Titot"… Ha liderat diversos projectes en que es barreja la tímbrica essencial de la Música Tradicional de la Mediterrània amb aspectes de la música moderna i la improvisació com ara: Transardània (1992), Casellas Sextet Folk (anys 90), La Principal de la Nit (2004), Estramp Jaç (2008), Cobla Catalan dels Sons Essencials (2011).

Ha compost nombrosos balls per a contextos tradicionals: Ball de nans, gegants, Entrada de castellers, Tres Tombs i Toc d'Inici d'Esplugues; Farandola de les Gitanes de Sant Celoni, Ball pla de Sant Esteve... És compositor de nombroses sardanes i música per a cobla i algunes obres de caràcter simfònic: Rapsòdia per a tres quartans i cobla, Rèquiem dolç (2010) per a Orquestra de corda, percussió i tres vents i el poema simfònic: Sant Magí de la Brufaganya per a corda i tenora (no estrenat). És autor de "Dotze peces per a piano sol i un bloc de notes". Ha creat l'Aula de Música tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat i n'ha estat el director durant els primers 10 anys. Actualment és professor d'improvisació de la Música Tradicional i Conjunt d'arrel Fusió a l'Escola Superior de Música de Catalunya.

+ info





ESTUDIS

Estudis de contrabaix, tuba, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona.
Cursos de jazz i de música del segle XX amb Enric Herrera i Albert Guinovart respectivament.
Tres anys d’estudis universitaris d’Enginyeria industrial a l’ETSEIB.

ACTIVITATS MUSICALS

1. Activitats musicals a l’entorn de músiques de fusió pop, jazz , música tradicional i mediterrània:
-Producció de l'espectacle: La nit del House Aborígen —Fira Mediterrània de Manresa, 2009— amb la participació de Dj's, grup de grallers, poeta, Banda musical i cobla. En aquest espetacle es va estrenar la “Electrosimfonieta núm. 1” de Marcel Casellas —un sol moviment de vint minuts de durada, per banda, cobla i bases pregravades—.
-Creació –2007– de la Cobla Catalana dels Sons Essencials amb la qual ha presentat i girat dos espectacles: Les tibles i la Mediterrània i Jordi Molina i la Cobla dels Sons essencials.
-Creació –2006– del grup Estramp Jaç, amb el qual ha enregistrat un CD, en directe, a Sant Miquel de Cuixà, amb el nom de Del Pirineu a l’Atles.
-Creació –2003– del grup Marcel Casellas i la Principal de la Nit So Insistent, en el qual s’hi combinen amb naturalitat elements de la música electrònica i sonoritats i rítmes catalans i de la Mediterrània. Amb aquest grup ha enregistrat L’Envelat Violeta, El Cremallera de Núria, i El Club del BGI, i ha estat premiat per l’Obra del Ballet Popular –Premi a l’Innovació 2005–.
-Creació i direcció de l’Orquestra dels Sons Essencials –2002–, amb vint components i una instrumentació que aplega sonoritats de la cobla de sardanes, les cobles de ministrers , de la banda i de la rondalla. Amb aquesta formació ha dissenyat i dirigit diversos espectacles entre els quals: Toc d'Inici de la Festa Major d'Esplugues que es cel·lebra, anualment, cada vint de setembre des del 2002 fins a 'actualitat —2009—.
-Component i membre fundador del grup Mesclat, en la línia del que es comença a anomenar Tall de rel –Rock ètnic, folk rock, Música lleugera d’arrel–. Amb aquest grup ha enregistrat tres CD: Mesclat, Manilla i Crema Catalana. Els dos primers varen ser premiats en els premis Enderroc –votació popular en l’apartat folk del 2002 i del 2004–
-Producció musical i arranjaments del CD i espectacle Guillem de Bergadà –obra completa– de Francesc Ribera “Titot” –any 2002–.
-Menció Especial de Música en els Premis Ciutat de Barcelona –1999– per l’espectacle i el CD Eròtic Giust.
-Creació –1995– del grup Casellas-Sextet-Folk, combinació a l’estudi i a l’escenari de músics amb trajectòries musicals diverses, amb la intenció de fusionar el llenguatge del jazz amb d’altres més pròxims a la música tradicional. Enregistrament i producció dels CD El Neomodernista –TRAM, 1997– i Eròtic Giust –l’Empreinte Digital, 1999–.
-Creació –1988– del grup Transardània amb el qual va enregistrar el CD Transardània i un opuscle paral·lel amb les partitures i el plantejament ideològic del treball. Reposició a l'Auditori de Barcelona amb Transardània 2012 quartet (febrer del 2012).
-Participació en diverses formacions de música tradicional de tipus conjuntural. Entre d’altres: A la Corda amb Toni Xuclà i Xavier Macaya –Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, de Vilanova i la Geltrú, FIMPT 1995–, Símfònica de la Canya.
-Producció artística de diversos CD de grups de música d’arrel (De Calaix, A Manta, els Groullers, Mirna).

2. Activitats musicals a l’entorn de la música tradicional i el seu ensenyament:

-Professor de l’ESMUC (des de l’any 2002) de les assignatures: “Improvisació i Acompanyament de la Música Tradicional”, “Conjunt de la música tradicional” i “Conjunt d’arrel-fusió”.
-Impulsor i director des de la fundació –1992– fins al 2003, de l’Aula de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Professor d'harmonia, arranjaments, instrumentació i conjunts diversos des de la seva fundació fins a l'actualitat.
-Direcció músical de les cinc primeres edicions de l’Escola d’Estiu de Música Tradicional (FESCAT) de la Generalitat de Catalunya (del 1998 al 2002). I impartició de classes de “Tractament modern i improvisació de la música tradicional”.
-Creació i direcció musical dels espectacles Els Sons de la Terra, estrenat el gener del 2001 a l'Auditori de Barcelona i reposats cada any fins al 2006. L’obra es planteja com una inmersió en les sonoritats tradicionals catalanes i compta amb la participació de trenta intèrprets d’instruments tradicionals i de banda.
-Coordinador i impulsor de les sessions de Punt de Trobada, en que s’especula sobre la improvisació en la música tradicional: a l’Epap de Lleida –gener del 2005–, a la Cafetèca d’Esplugues –hivern del 2004 i primavera del 2005–, a la Farinera del Clot –abril i maig del 2005–, al CAT de Gràcia – maig i Juny del 2005–
-Composició i direcció musical de l’espectacle Vides de Picasso sobre textos de Palau i Fabre i dramatúrgia de Quim Lecina. L’espectacle es va estrenar a l'Auditori de Barcelona l'any 2001 i va ser reposat els anys 2002 i 2003.
-Composició i direcció musical de l’espectacle l’Ànima de la Muntanya, presentat durant l’estiu del 2002 en sis poblacions catalanes de muntanya i al Teatre Nacional.
-Direcció músical de la Festa de l’Aula en les seves quatre edicions realitzades al Palau de la Música Catalana –1997–, al Teatre Nacional –1998– i a l’Auditori –1999 i 2000–, amb la participació d’una trentena d’instrumentistes tradicionals, la cobla Mediterrània –1997–, la Banda Municipal de Barcelona –1998–, la Barcelona-Big-Latin-Band –1999– i l´Ensemble de música lleugera –2000–.
-Composició de la cantata La Rambla dels Colors amb textos de Claret Papiol i direcció musical de Pep Prats –1997–, interpretada per cinc mil nens –en diverses tongades– a l’Estació de França de Barcelona.
-Composició de múltiples balls vinculats a activitats de tipus tradicional, entre d’altres –entre el 1981 i el 2004–: “Ball de Nans d’Esplugues”, “Ball de Gegants d’Esplugues”, “Entrada a Plaça dels Castellers”, “Ball Pla de Sant Esteve de Palautordera”, “Ball del Roser de Llanars”, “Ball de Gegants del Baix Llobregat”, “Toc de la Cavalcada de Reis de Girona”, “Farandola de Sant Celoni”, “Ball de l’Aniversari dels gegants de l’Agrupació” i “La Cucafera de Tarragona”.
-Interpretació, arranjaments i/o producció musical de diversos discos de grups de música tradicional. Entre d’altres: Cosins del Sac –Al final del ball t’espero–, Rah-mon Roma –Per Nadal, pas de pardal, El Judici de la Reina i Som molta colla– La Portàtil FM –Ball al diatònic i Casellas Portàtil– Ministrers de la Principal del Metro –Balls de Gitanes del Baix Montseny– La Principal de la Nit i altres intèrprets –Paisatge sonor: La Festa Major de Santa Magdalena– i Festa de les Bruixes de Sant Feliu Sasserres.
-Membre del jurat en diversos concursos cultura popular i tracional: Premi Pallars –1996–, Premi Nacional de Cultura Popular –1993–, Premi Ciutat de Barcelona –2000–.
-Composició –tardor del 2007– d’una cantata per quatre corals mixtes, diverses corals de veus blanques, diverses veus solistes, orquestra de cambra, petita banda i grup de ministrers. L’estrena està prevista a Vic, a la primavera del 2008 en commemoració del cent-setanta-cinquè anniversari de la creació dels gegants de Vic. Aquesta cantata resta inèdita.
-Durant el 2007 ha arranjat, produit i creat, en part, dos enregistraments de reculls de música tradicional catalana: Escaldes 2000 –fantasia sobre les músiques d’una festa major andorrana de principis del XX– i Balls.cat –Balls de gegants comarcals de Catalunya–.
-Durant el 2008 ha composat i/o arranjat dos espectacles de dansa tradicional catalana –vint minurs de durada cada un–per encàrrec de l'Esbart Santa Anna d'Escaldes –“Lleida Carriclona” (no estrenat) i de l'Esbart Ciutat Comptal –“La maresma” estrenat a l'estiu del 2009.


3. Activitats a l’entorn de la música de cambra:

-Músiques –en l’àmbit de la música clàssica– estrenades:
La Merceria setze peces per a piano sol –obra enregistrada pel pianista Conrad Setó l’any 2002 i editada per Disc Medi en format llibre-disc i que inclou apunts literaris del mateix autor, Memorial 1981 per quartet de corda –Esplugues, 2004–, FM-40 per quartet de clarinets i sextet de tenores –Auditori de Barcelona, 2000 i 2001 respectivament–, Inxa lliure per a quartet de saxofons i intruments tradicionals catalans –Auditori de Barcelona, 1998–, Tres danses per a tenora i piano –obra enregistrada en CD per Jordi Figueró i Jordi Vilaprinyó–, Sinfonieta dels infants per octet de cordes populars –Ajuntament de Barcelona, 1998–, Rapsòdia per a tres quartans i cobla –Palau de la Música Catalana, 1997– El Barco Rus per quartet de corda –Vilanova i la Geltrú, 1995–.
-Direcció en tres ocasions –Teatre Nacional de Barcelona, Teatre Metropol de Tarragona i a la Seu Vella de Lleida– els mesos de juny i juliol de 1998 de la Banda Municipal de Barcelona en la interpretació –estrena al segle XX– de la Marxa Fúnebre del compositor vilanoví del XIX J. Urgellés, a més d’algunes obres i arranjaments propis de temàtica tradicional.
Composició (i estrena a càrrec de Camerart-Orquestra del Maresme) l'any 2011 del Requiem dolç per orquestra de cambra, tres vents i percussió.

4. Activitats musicals a l’entorn de la cançó:

-Acompanyament en directe –i/o enregistraments discogràfics– de Mirna*, Miquel Pujadó*, Frances Ribera “Titot”*, Rosa Zaragoza*, Anton Abat*, Pere Codó, Marina Rossell*, Joan Isaac*, Guillermina Mota, Ramon Muntaner, Lluís Llach. En tots aquests enregistraments –marcats amb l'asterisc–, a excepció de les col·laboracions amb els tres darrers, a més de com a intèrpret, hi ha actuat com a arranjador i com a productor musical.

5. Activitats musicals a l’entorn del ball:

-Composició d’ un grapat de temes de ball interpretats regularment per diverses orquestres de ball d’envelat i ball folk.
-Director i contrabaixista de l’Orquestra del programa de TV3 Bojos pel Ball. Enregistrament dels dos discos Bojos pel Ball i Bojos pel Ball-vol. II –TVC Disc, 1997–.
-Creació i direcció, juntament amb Alfons Rojo del Quintet Fibonacci. Contrabaixista i compositor en el seu únic enregistrament discogràfic: Quintet Fibonacci –Premi Radio Nacional, 1991–.
-Membre desde la seva fundació, l’any 1979, de l’Orquestrina Galana –Premi Nacional de Música de la Generalitat– i direcció de la mateixa durant 8 anys. Intèrpret de baix, contrabaix, tuba i arranjador-compositor. Participació en els cinc enregistraments discogràfics de la formació: Orquestrina Galana –1982–, Ball Amable –1984–, Canvi de parella -1985–, No trencaràs el son dels Catars –1986– i Aquesta nit tu i jo podem somniar –1989–.

6. Activitats musicals a l’entorn del teatre musical i del cinema:

-Composició de la banda sonora de la pel·lícula Germanes de Sang de Jesús Garay estrenada al Festival de Cinèma Fantàstic de Sitges l’any 2001.
-Creació i direcció de l’espectacle Barna-Port que amb un format pròxim al cafè-teatre, reunia a l’escenari, músics de diferents procedències geogràfiques i de gèneres ben diversos, així com actors, cantants, ballarins i artístes plàstics (Mercat de les Flors de Barcelona, Primavera 2000 i primavera 2001).
-Creació de l’espectacle musical Eròtic Giust estrenat i representat al Teatre Malic de Barcelona –1998–, amb textos de deu poetes i literats catalans i música pròpia, basada en el mecanisme rítmic que els etnomusicòlegs anomenen “Giusto-sil.làbic”. Aquest espectacle es va enregistrar en el CD Eròtic Giust –L’empreinte digitale ED 13102– i va merèixer la Menció Especial de Música en els premis “Ciutat de Barcelona” de l’any 1999.
-Participació, amb l’adaptació d’un dels temes, en la banda sonora de la pel.lícula El Pianista, dirigida per Mario Gas i estrenada al Festival de Cinema de Sitges, 1998.
-Composició i interprèt amb el grup Casellas Sextet Folk –1998– de dues peces que formen part de la banda sonora de la pel.lícula alemanya Frau Rettich, die Czerni und ich –La Senyora Rettich, la Czerni i jo–.
-Direcció músical i contrabaixista –des de l’estrena, 1996– de l’obra El Viatge, amb textos de David Rossenthal, dramaturgia de Quim Lecina i músiques de Miles Davis i altres jazzistes contemporanis seus.
-Composició de la música de l’Espectacle “Sense Corbata” –1987– dirigit per Quim Lecina, amb textos de Joan Brossa.

7. Activitats musicals a l’entorn de la música per a cobla:

– Composició de la Rapsòdia per a tres quartans i cobla –1997–, estrenada al Palau de la Música de Barcelona per la cobla Mediterrània, dirigida pel mestre Jesús Ventura.
–Estrena i enregistrament de diverses sardanes i ballets per a cobla sola o cobla i altres instruments. Entre altres: El seisantanové aplec de Santa Perpetua –sardana. Santa Perpetua, maig del 2005–, Can Xercavins de Rubí –sardana. Rubí, desembre del 2004–, La Pubilla en Zel –sardana. Auditori de Barcelona, gener del 2001–, La Platja del Far –ballet per l’Esbart de Rubí, 2000– , L’Amic Jover –Esplugues, 1994–, La Reina del Carlit –sardana. L’Espai de Música i Dansa, 1993–, La Roda del l’Any –Fantasia. Sitges, 1993– Recordant Morera –sardana. Pati dels Tarongers, 1992–, Terra de Gegants –sardana. Esplugues, 1990–, Els Gegants de l'Agrupació –sardana. Blanes, estiu 2007–, El Codonyer de la Font del Ferro –Esplugues, Novembre, 2009–.
-Premi de l’Obra del Ballet Popular a la Innovació –2005–.
-Creació, gira –i enregistrament de tres CD– del grup La Principal de la Nit –2002/2012–, en la línia de la mescla de les sonoritats electròniques i la tímbrica de la cobla.
-Participació en la Gala de la Tenora –Auditori de Barcelona, 2000– com a compositor i intèrpret de la suit “Del Pirineu a l’Atlas” per a dues tenores i violí i percussió oriental; i com a compositor de l’obra “FM-40”per a sis tenores.
-Participació en l’enregistrament del CD Cobla-fusió –TVC-disc, 1998– com a intèrpret, compositor i arranjador d’un tema per a cobla i secció rítmica moderna.
-Creació del grup La Principal del Metro a proposta del FIMPT de Vilanova i la Geltrú, l’any 1991. Constituït per cinc instruments solistes de la cobla i un trio rítmic amb el qual ha participat en quatre enregistraments discogràfics –Tradicionàrius 1994 al 1997–.
-Medalla al Merit Sardanista –any 1993– per les “Aportacions en el Camp de l’Incorporació de la Tenora en la Música Moderna–..

8. Partcipipació en edicions gràfiques:

· 1987 autoria de l'opuscle: 10 Transardanes de Marcel Casellas. –auto-edició–.
· 1990: autoria i publicació de la sardana Terra de Gegants. Edició de l'Ajuntament d'Esplugues.
· 1995 i 1997: autoria i publicació (conjuntament amb Francesc Marimon i Eduard Casals) dels llibres: Punt de Trobada (vol.I) i Punt de Tobada (Vol. 2). Editats per l'AMTP, el CAT i Amics de la Plaça del Rei.
· 2001 Autoria i publicació (conjuntament amb Ramon Vilar, Rah mon Roma i Ramon Manent) del Cançoner de butxaca. Editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de barcelona i El Medol.
· Del 1993 fins a l'actualitat (2009): pertinença al Consell Editorial de la col·lecció Calaix de Solfa del Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular Catalana i DINSIC.